Vayreda va aprendre del seu mestre Ramon Martí i Alsina a representar els paisatges a l’aire lliure en una atmosfera realista. Aquest quadre és una escena pastoral protagonitzada per la pagesia i els animals. És una obra molt representativa de l’estil clàssic en els seus anys de plenitud pictòrica (1877-1882). El pintor compon en una panoràmica general per donar el valor de «la impressió de conjunt». Hi apareixen tots els recursos més usuals de l’artista: l’aigua d’un petit estany reflectint el celatge i les figures en primer pla, els arbres, les tonalitats verdes i marronoses, les vaques abeurant-se ben plaçades al bell mig de la composició i acompanyades de les figures desdibuixades de les pastores, tot distribuït de manera escenogràfica i emmarcat en una càlida atmosfera. Joaquim Vayreda, com en el paisatgisme modern, vol fugir dels escenaris artificiosos i desproveïts de mitologia a través de l’estudi de la natura i la pinzellada més emotiva i deixant enrere els dogmes més acadèmics.