La col·lecció reuneix una important mostra d’obres d’artistes catalans que van donar lloc a l’anomenada Escola Espanyola de París. Del viatge iniciàtic a Roma i als orígens de l’art, París prendrà el relleu a mitjan segle XIX. L’estil i el gust europeu viatjaran a França per un nou context històric i de progrés: la celebració d’exposicions internacionals, les innovacions científiques i tecnològiques, i els salons d’art. Trencant amb els academicismes, es convertirà en la ciutat cosmopolita de creació i laboratori d’idees d’on sorgiran unes noves tendències estètiques que canviarien la història de l’art.
París és la nova capital mundial de l’art i la cultura. Influent centre de creació en la recerca d’un nou realisme en la pintura, els artistes catalans, europeus i d’arreu s’hi senten atrets pel plein-air, les recerques plàstiques i els nous repertoris. Seduïts pel nou mercat de les publicacions, galeristes, col·leccionistes i marxants d’art internacionals fan llargues temporades a París
COL·LECCIÓ DEL RELLOTGE CATALÀ
Col·lecció de rellotges domèstics catalans del segle XVIII i d’instruments singulars o curiosos per mesurar el temps
L’origen dels rellotges domèstics es troba en dotze tallers familiars d’artesans com un reciclatge de l’antiga indústria armamentista del segle XVIII. Ferrers, fonedors, canoners, manyans i gravadors que havien fabricat armes per a les guerres de Successió i del Francès van haver de reinventar-se. Es van atrevir a construir unes peces singulars, inspirades en els rellotges de campanar però de mida reduïda, per adaptar-se a una nova demanda fruit de l’època d’expansió econòmica. Tots tenen gravat el nom de la població on foren construïts i també solen incorporar una peça comuna: la roda d’escapament, que fa molt segur el funcionament però, sobretot, fa que siguin rellotges únics al món.
Quant a la sèrie d’instruments singulars, procedeixen d’arreu del planeta. Fabricats entre els segles XIX i XX, són curiosos perquè sense maquinària, ens ensenyen altres maneres de deduir i controlar el pas del temps
COL·LECCIÓ MONEDA ANTIGA
Una moneda d’or antiga, d’època clàssica, és un objecte preuat. Una col·lecció de 68 monedes d’or són petits tresors; testimonis de l’esplendor i la decadència dels seus temps. La numismàtica clàssica estudia la història, valor i el missatge ideològic del qual es convertien en suport. Així, l’art es posava al servei del poder, la política i la propaganda. Són encunyacions en or seguint unitats de pes reconegudes jurídicament per l’autoritat estatal, que actuava com a garant legal de l’activitat comercial i de l’economia de mercat.
A l’antiga Grècia, i posteriorment a Roma, més enllà de la seva funció utilitària, les monedes ens expliquen històries, a l’anvers i al revers. Els motius gravats, des del cap de Zeus o l’efígie de l’emperador Trajà fins a la creu del cristianisme, eren representacions fàcilment recognoscibles pels ciutadans. Herois i personatges dels relats mítics, o posteriorment temàtiques cristianes i inscripcions, són el recurs simbòlic i iconogràfic característic de la ciutat emissora.
La difusió d’aquestes monedes va exportar el pensament grec i romà arreu, i va convertir aquesta ideologia en el denominador comú de les societats que reconeixien el seu significat.