Nen i fotografies

Pintor meticulós i d’acurada tècnica en el sentit clàssic, les seves temàtiques i estil recorren a una espècie d’univers surrealista i a un realisme màgic molt propi. Precís en la pinzellada, la seva obra es desenvolupa dins el gènere artístic figuratiu. Imatges estilitzades, sovint iròniques, on l’escena sobta pel detall d’algun objecte o moviment insòlit […]

Llegir-ne més

Andorra

Sanvisens va arribar a Andorra seguint els passos de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, així com de l’Escola de La Llotja, de la qual fou catedràtic. El paisatge esdevingué la primera temàtica de la seva pintura. En el quadre Andorra, tot i la construcció en diagonals i la perspectiva en punt de fuga del […]

Llegir-ne més

La era trillando

El 1883 es traslladà a París i fou admès a l’Académie Carrières de París, on va tenir de tutor un dels pintors academicistes francesos més reconeguts del moment, Jean-Léon Gérôme (1824-1904), a més de conèixer artistes com Carolus Duran i l’escultor Auguste Rodin. A les seves temàtiques, principalment retrats i escenes costumistes on els pagesos […]

Llegir-ne més

El herrero

Alumne dels pintors Claudi Lorenzale i Antoni Caba a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amb vint anys d’edat l’Ajuntament de Barcelona li concedí la Pensió Fortuny per completar la seva formació a Roma, on coincidí amb Joaquim Sorolla i Arcadi Mas i Fondevila. L’agost del 1898, l’artista fa un viatge per Andalusia amb el […]

Llegir-ne més

Figura d’esquena

Fill d’un dels principals pintors, en Modest Urgell, que ell mateix anomenava de Patum, va desenvolupar una recerca d’estil propi, i un tractament del color i la llum heretats de l’impressionisme francès. Poc abans de la realització d’aquesta composició d’interior de figura femenina, l’any 1917 a la Sala Parés, va fer la seva primera exposició […]

Llegir-ne més

Brindis entre cavallers

Pintura de gènere o retrats que reflecteixen amb clau d’escena la vida de la burgesia i del seu entorn. De temàtica historicista que li permet destacar el seu virtuosisme en el detallisme de les vestimentes d’èpoques anteriors. A Barcelona en deien «anecdotisme», que des del realisme captava un moment de la realitat -l’anècdota-. Un cop […]

Llegir-ne més