El regnat d’Aurelià s’inscriu en el període anomenat Crisi del segle III (235-284 dC), quan les tropes adquiriren el costum de nomenar i deposar emperadors a voluntat. Les monedes es van convertir en un instrument de propaganda i, les seves llegendes, en missatges que invocaven la conciliació entre l’emperador i els seus soldats. D’aquí la llegenda d’aquest revers: ‘amb la concòrdia dels soldats’ (concordia militum).

A l’anvers, bust drapejat d’Aurelià llorejat i amb cuirassa envoltat per la llegenda IMP(erator) C(aesar) D(omitius) AVRELIANVS AVG(ustus) i una gràfila de punts. Al revers, personificació de la deessa Concòrdia asseguda de perfil en una càtedra sostenint un estendard militar a cada mà. Al voltant de la figura, la llegenda CONCORDIA MILI(tum) i una gràfila de punts. A l’exerg, la lletra pe.

Encunyat per Aurelià, emperador romà.

Milà. 270 dC

Pes: 5,22 g