Marina

Als 57 anys, l’any 1915 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Dalmau de Barcelona. Els beneficis li van permetre un suport econòmic d’un grup d’adeptes, de manera associativa i a canvi d’obres, fent possible des d’aleshores i fins a la seva mort realitzar diverses estades a la Costa Brava, Mallorca i […]

Llegir-ne més

Paisatge en verd

Professional de la pintura decorativa, amb la que es guanyava la vida, el seu aprenentatge és quasi autodidàctic. Anà a Madrid el 1884 per estudiar els pintors del segle d’or espanyols i va ser alumne de Carlos de Haes, d’origen belga, que era catedràtic de paisatge de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, gràcies […]

Llegir-ne més

Dona amb nen

Artista principal de la premsa satírica i humorística del París de “fin de siècle” XIX i començament del XX, alternarà el tema del flamenc i La Espagnolade, majas i gitanes, amb el de la dona galant protegida. L’estil de Joan Cardona, folklòric, plàstic i expressiu de color -el fauvisme, pel seu efecte provocador del color-, […]

Llegir-ne més

Caballo con carro. París

Escena nocturna, centrada en un cavall blanc amb un carro dins un magatzem en un dels mercats de París. Es tracta d’un esbós a l’oli que el pintor prenia en directe del natural i que posteriorment els feia servir per composicions de més gran format per presentar en exposicions o certàmens. Un tema freqüent en […]

Llegir-ne més

Paisatge nevat

A Rafael Durancamps li agradava pintar meticulosament, les seves composicions i disposicions són molt cuidades i el seu mètode era propi d’una persona perfeccionista. Tot i la novetat i les facilitats que representà la producció moderna industrial dels tubs de pintura, va decidir de seguir elaborant ell mateix la paleta de colors amb els pigments […]

Llegir-ne més

La cuina. París

Després d’una llarga etapa de formació, s’instal·là a París el 1926, on coneix artistes d’avantguarda com Picasso, Juan Gris, Pablo Gargallo, i els ajuda a través de la seva galeria-restaurant que va obrir a la capital francesa. Coneixia i impulsava als avantguardistes, però la seva obra és d’un realisme esquemàtic, amb pinzellada depurada i tradicional […]

Llegir-ne més

Prats de Santa Coloma, Andorra

L’any 1932, va fer la primera de les tres estades a Andorra. Hi arribava en cotxe fins a Santa Coloma, acompanyat de la seva esposa, el fill, el xofer i l’assistenta. Aquest oli representa bé el seu estil postimpressionista: tres zones, quasi paral·leles –el prat, la muntanya i el cel–, de colors verds, grocs, blaus […]

Llegir-ne més

La copa de Champagne

Pintura de gènere, molt detallista i preciosista, el tractament del pinzell és de tradició de l’estil galant de l’art classicista que retrobem en Fragonard o Wateau. En la temàtica, la modernitat dels nous protagonistes, la inspiració de la vida nocturna de París i el divertiment que permet l’entorn urbà i l’oci. L’estil i l’estètica realista, […]

Llegir-ne més

Figura femenina

Els Masriera foren una família d’artistes amb un negoci familiar d’orfebreria i joieria. Vinculats a societats i cercles artístics, tant des del punt de vista industrial i de negoci com del cultural. Viatgers interessats en les modernitats, van anar per tot Europa als principals esdeveniments artístics i culturals de l’època, especialment els salons organitzats a […]

Llegir-ne més

Figura femenina

Orfebre, pintor, escenògraf i director teatral, va ser el membre més rellevant de la nissaga Masriera. Cadascun dels membres de la família desenvolupà de manera personal una activitat artística paral·lela, literària i pictòrica. La faceta més coneguda de l’artista és la de joier i especialment les seves aportacions com a esmaltador.

Llegir-ne més