La cuina. París
Després d’una llarga etapa de formació, s’instal·là a París el 1926, on coneix artistes d’avantguarda com Picasso, Juan Gris, Pablo Gargallo, i els ajuda a través de la seva galeria-restaurant que va obrir a la capital francesa. Coneixia i impulsava als avantguardistes, però la seva obra és d’un realisme esquemàtic, amb pinzellada depurada i tradicional […]
Llegir-ne mésPrats de Santa Coloma, Andorra
L’any 1932, va fer la primera de les tres estades a Andorra. Hi arribava en cotxe fins a Santa Coloma, acompanyat de la seva esposa, el fill, el xofer i l’assistenta. Aquest oli representa bé el seu estil postimpressionista: tres zones, quasi paral·leles –el prat, la muntanya i el cel–, de colors verds, grocs, blaus […]
Llegir-ne mésCarrer de Vilanova i campanar
La petita composició urbana amb personatges anònims, l’aprofitament de la taula -en el revers del suport hi ha una composició d’arquitectura rural que no correspon al pintor-, ens mostren un reciclatge de materials durant la guerra civil. Són petites notes, sobre fusta o cartó, que podien vendre’s més fàcilment o bescanviar-se per serveis, per tabac, […]
Llegir-ne mésMar de plata. Argentina
Pintor paisatgista apassionat per les marines, va ser alumne d’Antoni Caba i Martí Alsina, i va viure llargues temporades en diversos països, des del Paraguai fins a l’Argentina, a Itàlia i els Estats Units. Pintor que en vida va tenir un gran èxit de vendes però que, a causa del fracàs comercial de la gran […]
Llegir-ne mésNúvols
El 1892 va a París, i entra en contacte amb els artistes impressionistes tot iniciant un canvi en el seu estil pictòric. La seva paleta s’aclareix, comença a utilitzar tons blaus clars, ocres clars i daurats, comença a accentuar totes les tonalitats que presenten el mar i els rius. Sent una constant atracció per la […]
Llegir-ne mésMarina
Als 57 anys, l’any 1915 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Dalmau de Barcelona. Els beneficis li van permetre un suport econòmic d’un grup d’adeptes, de manera associativa i a canvi d’obres, fent possible des d’aleshores i fins a la seva mort realitzar diverses estades a la Costa Brava, Mallorca i […]
Llegir-ne mésPaisatge en verd
Professional de la pintura decorativa, amb la que es guanyava la vida, el seu aprenentatge és quasi autodidàctic. Anà a Madrid el 1884 per estudiar els pintors del segle d’or espanyols i va ser alumne de Carlos de Haes, d’origen belga, que era catedràtic de paisatge de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, gràcies […]
Llegir-ne mésLa copa de Champagne
Pintura de gènere, molt detallista i preciosista, el tractament del pinzell és de tradició de l’estil galant de l’art classicista que retrobem en Fragonard o Wateau. En la temàtica, la modernitat dels nous protagonistes, la inspiració de la vida nocturna de París i el divertiment que permet l’entorn urbà i l’oci. L’estil i l’estètica realista, […]
Llegir-ne mésFigura femenina
Els Masriera foren una família d’artistes amb un negoci familiar d’orfebreria i joieria. Vinculats a societats i cercles artístics, tant des del punt de vista industrial i de negoci com del cultural. Viatgers interessats en les modernitats, van anar per tot Europa als principals esdeveniments artístics i culturals de l’època, especialment els salons organitzats a […]
Llegir-ne mésFigura femenina
Orfebre, pintor, escenògraf i director teatral, va ser el membre més rellevant de la nissaga Masriera. Cadascun dels membres de la família desenvolupà de manera personal una activitat artística paral·lela, literària i pictòrica. La faceta més coneguda de l’artista és la de joier i especialment les seves aportacions com a esmaltador.
Llegir-ne més