Atribuït antigament al mestre anomenat convencionalment “mestre de Canillo”, l’autoria del retaule es coneix des de l’any 2008, quan historiadors de la Universitat de Girona van descobrir els documents relatius a la contractació del retaule major de Sant Joan de Caselles. Datat de 1537, s’atribueixen les pintures de Sant Joan de Caselles i, en conseqüència, les de Sant Miquel de Prats, als noms de Miquel Ramells de Cardona i Guiu (o Guiot) Borgonyó. Retaules gairebé bessons, d’idèntic traç i elements decoratius, el de Sant Miquel de Prats és més petit perquè la seva localització va ser concebuda per a un espai arquitectònic més reduït. Un binomi que integra un expert en la iconografia, caracterització de personatges i pintura, i un segon -segurament Borgonyó- especialitzat en la dauradura. La identificació dels autors permet resseguir els seus noms en alguns documents de Barcelona i la historiografia d’altres poblacions. Després de treballar a Andorra, Miquel Ramells consta que va realitzar retaules per al Bisbat de Vic.