Santiago Rusiñol va anar a Tarragona l’any 1894 per visitar i fer companyia al seu amic Josep Yxart aleshores malalt. Crític i escriptor, Yxart havia format part de la colla d’artistes i escriptors del Cau Ferrat barceloní, per mitjà de Narcís Oller, i qui va avalar a Rusiñol en el medi teatral i les seves primeres estrenes. A Tarragona, l’artista s’hi quedarà dos mesos pintant i escrivint, impressionat pel paisatge i racons de la ciutat viscuts per Yxart, inclòs el cementiri. Hi va pintar els seus primers xiprers mentre li llegia a Joan Ruiz i Porta un article recordant els xiprers que havia vist a Fiesole, Itàlia. Joan Ruiz i Porta era arxiver i president de l’Ateneu Tarraconense, activista intel·lectual a qui el pintor dedicà aquest quadre.
És a Tarragona on Rusiñol inicia el camí pictòric del simbolisme plàstic. Amb un profund sentiment pel món simbòlic i pensaments entorn de la mort i la desaparició dels éssers estimats, va passejar-se sovint pel cementiri i el va pintar. El quadre “Pulvis, cineris, nihil”, i la crema d’alguns taüts vells, de perspectiva impactant i quasi d’avantguarda, és testimoni d’aquestes visions de la ciutat dels morts.