Santiago Rusiñol es va desplaçar esporàdicament a Tarragona per visitar l’amic escriptor i crític Josep Yxart, aleshores malalt. Amb un profund sentiment pel món simbòlic i pensaments entorn de la mort i la desaparició dels éssers estimats, va passejar-se sovint pel cementiri i el va pintar. El quadre “Pulvis, cineris, nihil”, i la crema d’alguns taüts vells, de perspectiva impactant i quasi d’avantguarda, és testimoni d’aquestes visions de la ciutat dels morts. Joan Ruiz i Porta era arxiver i president de l’Ateneu Tarraconense, activista intel·lectual a qui el pintor dedicà aquest quadre.