Escultura noucentista, tot i que pertany a una generació més jove que la clàssica del moviment. Estructures noves i personals de la composició, amb temes nous que s’havien tractat poc en l’escultura contemporània. Junt als escultors Josep Viladomat, Apel·les Fenosa i Josep Granyer va fundar l’any 1917 el grup dels Evolucionistes, un grup d’artistes dins el context del noucentisme català que proposen un art modern però també tradicional reaccionari, dins l’art figuratiu, contra el noucentisme estereotipat i classicista. La seva obra va reflectir l’estil del moment, síntesi entre el món arcaïc, el classicisme i la modernitat.
Rebull establí una relació comercial amb Joan Merlí, marxant d’art modern que es dedicà a la comercialització d’escultures en terracota de Rebull realitzades a partir de tiratges limitats i numerats.
En la seva última etapa, realitza obra d’escultura pública, especialment en Barcelona i en el monestir de Montserrat.
L’any 1981 se li va concedir la Medalla d’Or de la Generalitat com reconeixement al seu treball artístic.