Tot i la fama de retratista, fou un pintor que va conrear el bodegó, admirador i deutor de Cézanne, així com dels autors barrocs. Aquest bodegó amb tres perdius cap per avall, plat amb ous, olla amb dues anses, pomes, drapejat de sobretaula i quadre al fons, com en general les seves natures mortes, segueixen el simbolisme tradicional dels bodegons, les vanitas, el sentiment de vacuïtat insignificança, la presència constant de la mort, el pas del temps impecable.
Des dels seus primers bodegons simples de fruites van complicant-se, i a partir de la Guerra Civil Espanyola apareixen les bestioles mortes, petites aus de caça com les perdius o els faisans.
La seva formació artística tingué lloc entre l’Escola de Belles Arts de Llotja i les classes de Francesc Labarta a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis. Va pertànyer cronològicament a la Generació del 17. Específicament, estigué vinculat al grup Els Evolucionistes, els postulats estètics dels quals eren els colors terrosos, empastaments deutors de la tècnica de Cézanne, construcció de l’espai tridimensional i atmosferes denses.
Passà una temporada a París el 1927. Desenganyat del camí avantguardista, el 1928 destruí totes les seves obres cubistes i retornà al realisme, que defensaria en teoritzacions i textos publicant, el 1954, l’opuscle titulat Decorativismo y realismo. Deshumanización y humanización de la pintura moderna, on fa una defensa aferrissada de l’art figuratiu contra l’art. abstracte, on defensava una nova humanització de la pintura.