Pintor assidu dels ambients simbolistes de París, gran part de la seva obra se centrà en el simbolisme, representant personatges de la mitologia, fades i nimfes amb flors, instruments musicals, en entorns idealitzats en jardins i a prop de llacs o del mar.
El simbolisme és un corrent de l’art de final del segle XIX i del segle XX principis, que s’imposà al món occidental que s’endinsava en visions del món interior dels artistes. Estil inicialment elitista, conquerí el gran públic per la seva bellesa i es posarà de moda, de manera que pintors com Joan Brull que havien començat dins d’esquemes convencionals a mitjans dels anys noranta s’abocaran a representar nimfes en boscos d’ensomni.
En plena immersió modernista les seves obres, s’impregnen de malenconia, nostàlgia i tendresa. En aquesta línia, cada vegada prenen més importància els personatges mitològics i onírics, sobretot els femenins. Per això, aquesta obra es pot considerar clarament simbolista i un apart de les directrius i temàtiques modernismes imperants aleshores.