Darrere d’un grup de roques cobertes de molsa, s’obre un ampli paisatge pla, amb arbres i matolls fins a l’horitzó. Es tracta d’una obra que l’autor va pintar durant la seva estada a Arbúcies des de la tardor de 1893 a principis de 1894, a la finca El Roqué, propietat d’uns parents del seu amic, el periodista Pere J. Llort.
En l’estil, les representacions d’arbres, masies i muntanyes del Montseny pertanyen a l’etapa posterior d’influència del seu mestre a l’escola de la Llotja, en Modest Urgell, acusadament realista, i immediatament anterior a la seva primera estada a París, on es va submergir en la vida nocturna de la capital passant de ser un pintor de paisatges acadèmics i realistes a convertir-se en un icona de la Belle Époque i el modernisme internacional.