Després d’una primera etapa propera a les avantguardes contemporànies, Josep Ventosa decideix tornar al paisatge clàssic i academicista: el paisatge vinculat al camp català com a espai d’estètica naturalista. Utilitzant principalment una paleta cromàtica de verds i blaus suaus, buscant l’harmonia, creant atmosferes subtils i representant un entorn de l’ideal en el paisatge. Quan més endavant s’instal·larà a Mallorca, la pintura i la tècnica en el paisatge de grans camps d’oliveres, i de marines, retrobarà la modernitat en la llum i la paleta de color impressionista.

Oli sobre tela

66x92 cm

Josep Ventosa, 1897 - 1982