Les escenes vibrants i modernes de la nocturnitat bohèmia i l’oci de “fin de siècle” parisenc, protagonitzades per figures femenines queden enrere quan el 1914 s’instal·la a Mallorca, on desenvoluparà el gènere paisatgístic. Durant la guerra civil, es va refugiar a l’abadia de Montserrat i va pintar quadres del paisatge escarpat. I en marxar a l’exili a França, l’any 1939, recrearà la seva memòria i, a partir d’apunts, seguirà reproduint aquests paisatges.