Nonell format a la Llotja de Barcelona.
Entre els anys 1894 i 1896 el paisatge fou el gènere dels primers anys en l’obra de Nonell. Anava a Sant Martí de Provençals, amb la caixa i paleta de colors a pintar petits paisatges, formant part del grup de Sant Martí, amb Ricard Canals, Ramon Pitxot, Joaquim Mir, Adrià Gual,Jooaquim Sunyer o Juli Vallmitjana, quan dominava la tendència postimpressionista importada de París per Santiago Rusiñol i Ramon Casas.
Tots ells tenien unes mateixes inquietuds artístiques: la pintura de paisatge i la preocupació pels efectes lumínics i atmosfèrics. Plegats, organitzaven excursions pictòriques per experimentar el “plein air” en l’extraradi barceloní i feien una pintura en un llenguatge d’estètica semiimpressionista, sovint de tons càlids amb predomini de l’ús de grocs, ocres i verds per la qual cosa el grup va rebre la denominació de La Colla del Safrà.