Una representació sintètica del paisatge de Montserrat, i del singular massís de la serralada, per la força de la compactació dels elements. El pintor ens transmet els moviments vius i l’equilibri del massís per la força de la modernitat i de la pinzellada d’avantguarda. Un treball lent, en favor del color i la matèria en una obra on Miquel Villà aconsegueix resumir els elements i els colors bàsics al màxim, aprofundint en la seva recerca més de síntesi dels últims anys. La pintura és intensa, matèrica, i la pàtina espessa, emfatitzant les tonalitats fosques de la vegetació que sobresurt del paisatge càrstic modelat i brusc de la muntanya, aconsegueix energia i sensació de profunditat a partir d’una composició plana. Miquel Villà era pintor i gravador. A l’inici va viure per motius familiars a Bogotà, Colòmbia, on estudià a l’Escola de Belles Arts. L’any 1920, descobreix París on segueix la seva formació a l’Acadèmia Colarossi i rep la influència d’artistes d’avantguarda. A partir del 1930 torna a Catalunya i resideix al Masnou, on té les arrels familiars; Eivissa, la Pobla de Segur i Altea esdevenen els seus paisatges preferits. També fa estades a Holanda, França i l’Amèrica del Sud, en especial Colòmbia, l’Argentina i Veneçuela, on va fer llargues estades durant molts anys. El seu és un llenguatge pictòric molt personal, que fusiona tradició i avantguarda.