Modest Urgell va ser deixeble de Ramon Martí Alsina a Llotja i després de la mort de Lluís Rigalt, ell és nomenat professor de paisatge a l’Escola de Belles arts de Barcelona.

Mestre inspirador d’altres artistes i pintor admirat, esdevé un artista d’èxit en un moment en què l’aparador de l’art eren les exposicions col·lectives. Va participar en mostres nacionals i internacionals quan el gènere del paisatge encara no ocupava un lloc preeminent d’obres premiades en els grans certàmens, obtenint mencions i obres guardonades a les exposicions de Belles Arts de Madrid, els Salons de París i Barcelona.

El pintor realitzà versions i variacions dels mateixos paisatges evocadors, imbuïts de llum crepuscular i somiadors. Les seves obres es van mantenir en una constant temàtica: marines, carrers de poble, ruïnes i cementiris.

En el seu repertori d’espais oberts i estàtics reconeixem l’hivern, paisatges desolats, els capvespres en quietud solitaris, les platges amb barques i les planes solitàries, o els cementiris rurals amb ermites. És en l’ús de la tècnica que utilitzà, normalment pintura a l’oli amb pinzellades curtes, grumolloses i ràpides, on hi ha el camí a la modernitat.

Oli sobre tela

94x165 cm

Modest Urgell, 1839 - 1919