L’obra de Francesc Miralles, amb una tècnica influïda per l’obra de Marià Fortuny i la moda del tableautin -petits quadres preciosistes, de gran qualitat pictòrica i fàcilment comprensibles, de caràcter exòtic anecdòtic com tot allò espanyol-, imposada pel mercat de l’art i el marxant francès Goupil, va saber connectar amb el gust refinat i elegant de la burgesia del Segon Imperi i de la Belle Époque de París, on visqué molts anys. El seu repertori, principalment retrats i figures femenines representant temes de gènere i costumistes, models de la dona parisenca i sofisticada. I sovint, com en aquesta Manola, representacions de La Espagnolade, l’ideal de la cultura hispànica, responen al tòpic que en l’imaginari de l’època anaven de bracet amb l’orientalisme, i l’estètica exòtica, tan de moda.

Oli sobre tela

92x73 cm

Francesc Miralles, 1848 - 1901