La majoria d’obres d’Alfred Sisquella i Oriol són retrats, però també va pintar natures mortes de gran realisme o paisatges dels voltants de Sitges. Dels retrats en destaquen les Antònies, els de la seva muller, Antònia Rambla. La voluntat en la captació de la figura és en els moments d’interiorització, però la posa en actitud reposada i reflexiva. Antònia va ser retratada prolíficament i esdevingué la model amb qui evolucionarà el retrat.
Alfred Sisquella primer es decantà cap a l’avantguardisme, però aviat l’abandonà en favor d’un realisme cru que es correspon amb la Nova Objectivitat.
L’any 1923 es va establir a Sitges i l’any 1925 Alfred Sisquella ingressà a la nòmina dels pintors de la Sala Parés, amb contracte de llarga durada, pràctica habitual entre els grans marxants d’art internacionals. Ho va fer influït pel pintor Joaquim Sunyer i apadrinat amb una carta de recomanació de Joaquim Mir. La galeria d’art del carrer de Petritxol seguia una direcció orientada cap a un cànon figuratiu, i Sisquella s’hi adscriu junt amb els pintors Humbert, Llimona, Togores, Puigdengolas i Mompou.