Després d’una llarga etapa de formació, s’instal·là a París el 1926, on coneix artistes d’avantguarda com Picasso, Juan Gris, Pablo Gargallo, i els ajuda a través de la seva galeria-restaurant que va obrir a la capital francesa. Coneixia i impulsava als avantguardistes, però la seva obra és d’un realisme esquemàtic, amb pinzellada depurada i tradicional pel que fa als colors. L’escena és enigmàtica i transcendeix les convencions. La presència inclinada de la taula com un bodegó en perspectiva aèria, la presència d’unes figures i el llenguatge corporal de reflexió i introversió, ens condueixen a un món més metafísic d’allò que es dona a entendre sense ser pronunciat.