Nonell pintà figures de gitanes fins a l’any 1907. Amb la mirada sòbria, introspectiva i respectuosa retratà una dona vella reposant; la model era coneguda com l’Àvia, d’ètnia gitana. Reticent a l’estètica modernista, escasses varen ser les seves models: Cònsol, la gitana que li proporcionà la seva “àvia”, representada en aquesta obra, la seva cosina i una nova gitana la Chata, en el darrer període. Cònsol i la seva àvia van morir tràgicament en la barraca on vivien, per la tempesta d’un huracà.

De retorn del seu primer viatge a París de l’any 1898, on coneix el galerista Ambroise Vollard que li vendrà obra, a Barcelona Nonell comparteix taller amb l’amic Joan Osó i començà a pintar la mateixa model que hi havia a l’estudi en aquells moments: una gitana. Amb el temps seria conegut com el “pintor de les gitanes”.

La seva manera de pintar era intensa amb llarguíssimes sessions, treballant densament la preparació de les teles, entre deu i dotze teles a la vegada, experimentant, i fins a considerar que podia afrontar la darrera capa fruit d’una única i llarga sessió, i així per a cadascuna de les obres, i mai un quadre repetit.

La concepció de la seva pintura, la “lletjor” de les seves figures, la sobrietat de paleta, va ser incompresa i rebutjada per la crítica i contemporanis de l’època. Una temàtica que encaixa amb la consciència social i les classes més marginals i desfavorides en la modernitat urbana, i enmig d’una època de mirada i estètica convencional, que recreava els ambients propis de la societat benestant i del progrés urbà i tecnològic. Les seves gitanes no ballen ni s’exhibeixen amb mantons de Manila, pateixen en silenci una realitat descarnada. Per imperatius econòmics, les seves obres són majoritàriament petites, aquesta és una obra rellevant també pel seu gran format.

Any 1904-1905

Oli sobre tela

130x116 cm

Isidre Nonell, 1872 - 1911